Esport, gastronomia, dansa i literatura esdevenen els plats forts del primer Correllengua al barri de Cassoles, a Barcelona
El proppassat 10 d’octubre, l’Assemblea de Joves de Cassoles (AJC) va organitzar per primera vegada a la història del barri, l’acte local de la campanya de defensa i promoció de la llengua catalana que es fa cada anys entre els mesos de juliol i novembre arreu dels Països Catalans. El projecte de sensibilització cultural promogut per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) s’inicia any rere any des de 1996 amb l’encesa de fogueres de Sant Joan amb la flama del Canigó que recorre tota la nació. D’aquesta forma, l’AJC fa un pas endavant per l’extensió social del català com a llengua vehicular a totes les esferes del barri.
Així doncs, les activitats de cultura popular transcorriren al llarg del matí als Jardins de Brusi en un ambient lúdic i reivindicatiu. La jornada començà amb una xocolatada que va atraure a menuts i grans a esmorzar plegats, al ritme de cants de la terra. Poc a poc, el veïnat va anar apareixent encuriosit per l’esdeveniment on s’hi podien veure exposicions de denúncia a les empreses que no respectaven el català, així com plafons explicatius dels èxits sorgits de l’ús de la llengua com a mecanisme d’integració social en nouvinguts. Paral·lelament, en un taller de bastoners s’ensenyava als més menuts a combinar el so de bastons i picarols amb danses nostrades, sense fracassar en l’intent. Poc més enllà d’aquest espai, es trobaven pares i mares encuriosides per la pràctica d’un esport català poc conegut com són les bitlles catalanes, mentre els seus fills jugaven frenèticament, una vegada i una altre, a tombar les bitlles a cop de bitllot. Cap a mig matí, s’inicià la construcció del trencaclosques del mapa comarcal dels Països Catalans, caracteritzat per la seva gran mesura i la dosi de coneixement que aporta a grans i petits.
El Correllengua finalitzà amb un xerrada d’homenatge a un dels escriptors més rellevants del segle XX al panorama polític i cultural català, com és Manuel de Pedrolo. La xerrada anà a càrrec de dos ponents molt coneixedors de la realitat de l’escriptor, alhora que compromesos en mantenir viu el record del seu esperit crític. Concretament parlaren Adelais de Pedrolo i Josep Poveda, en qualitat de presidenta i vice-president de la Fundació Manuel de Pedrolo. Des de dos punts diferents varen convèncer a l’auditori de la importància de recuperar el nom de l’autor com a referent intel·lectual, que les elits polítiques del Franquisme com de la IIa Restauració borbònica van voler esborrar de la vida pública. Pedrolo sempre serà recordat entre nosaltres per la seva fidelitat a uns principis i valors de compromís amb el país i per la coherència dels seus actes, dels quals mai va renunciar ni penedir.
